Deixalles arqueològiques d'ibers, romans i àrabs assenyalen el pas d'aquests pobles. Junt al riu dit d'Altea o de la Salut (avui riu Algar) creixeren les alqueries musulmanes d'Albalat, Beniascher i Benimussa, citades en el Llibre del Repartiment. La torre de Bellaguarda, o Vella Guarda, no lluny del riu, protegia en el segle XV un poblat-- actualment Altea la Vella--, assegut al peu de la serra de Bèrnia. Cap a la meitat del segle romanen el "locum et castrum" d'Altea sota el poder jurisdiccional de la baronia de Calp, Teulada i Benissa, quan el titular, en Francesc de Palafox, desitjà reedificar-la i enfortir-la. Així en les Corts Valencianes del 1.604 es diu que el senyor de la baronia "ha fet una vila nomenada Altea, cercant-la……en la qual està comprés lo castell nomenat de Altea, olim de Bellaguarda". El 1.617 en Jaume de Palafox atorga escriptura de nova població, per la qual cedeix els drets de la propietat útil en enfiteusi a 48 famílies. És la nova i actual vila d'Altea, amb "asiento en la pendiente de un montecillo, a modo de una piña". El 1.705 la badia d'Altea acull l'esquadra anglo-holandesa, i el rector Martí Morales i el vicari Jaume Ripoll, amb el veïnat, recolzen el desembarcament de Basset i d'altres seguidors de l'arxiduc Carles. Altea va afavorir així la presa de Dénia i de València. El s. XVIII marca un auge agrícola, pesquer, comercial i demogràfic, acabant la centúria amb 5.000 habitants. En dit segle al menys tres-cents alteans servien en la marina reial. Durant el XIX la vida oficial i comercial es traslladà vers el nucli urbà pròxim a la mar, i el seient definitiu actual es consolida en el s. XX. L'agricultura, amb els nous conreus d'agres i nespras, estén els antics regadius i amplia la superfície conreada. La pesca d'arrossegada, en constant millora tècnica, s'uneix per afavorir el desenvolupament urbà i demogràfic. Des del 1.950 el turisme ha impulsat un progrés permanent. El 1.994 en tenia 13.361 habs. de dret i les seues urbanitzacions i xalets des del Mascarat a la platja d'Albir allotgen un fort contingent de turistes residents. Al seu terme (32,6 qm2) es troba el cim del Bèrnia (1.121 m.) i front a les seves costes hi han els illots Pila i de l'Olla.

Urnas cinerarias de orejetas de la necrópolis ibérica de Altea la Vella (Altea). Siglo VI a.C. Alt. de la urna mayor 33’5 cm.

La necrópolis de Altea la Vella (Altea, la Marina Baixa), descubierta en 1972, en la que se encontraron incineraciones con un escaso ajuar metálico compuesto básicamente por broches de cinturón y objetos de adorno. Todas las vasijas cinerarias son urnas de orejetas, piezas características del Horizonte Ibérico Antiguo, es decir, los siglos VI-V antes de Cristo. Una de las tumbas estaba señalada con una estela en la que aparece grabado un guerrero vestido y armado.